Descobreix el Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner com a seu de l'Orfeó Català, finançat amb fons procedents de subscripció popular. L’edifici està situat al barri de Sant Pere, una de les zones més boniques de Barcelona.

El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del Modernisme català, l'única sala de concerts declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO (4 de desembre de 1997), i constitueix actualment un punt de trobada ineludible de la vida cultural i social de Catalunya. A més, s'ha erigit en patrimoni simbòlic i sentimental de tot un poble que s'identifica amb la seva història.

La Sala de Concerts

La Sala de Concerts −una de les més singulars del món− és des de fa més de cent anys escenari privilegiat de la vida concertística, nacional i internacional, de la ciutat de Barcelona. Ha acollit estrenes mundials i és un referent de la música simfònica i coral del país. Presidida per l'orgue sobre l'escenari i amb una lluerna central que representa el sol, la sala gaudeix de llum natural.

Sala mística i paradoxal, conté múltiples figures i representacions, com les muses que envolten l'escenari, les valquíries de Wagner que sorgeixen del sostre, un bust d'Anselm Clavé a una banda i un de Beethoven a l'altra, i elements de la natura, com flors, palmeres i fruits.

  • Sala de concerts 1
  • Sala de concerts 2
  • Sala de concerts 3
  • Sala de concerts 4
  • Sala de concerts 5
  • Sala de concerts 6
  • Sala d'assaig Orfeó Català 1
  • Sala d'assaig Orfeó Català 2
  • Sala d'assaig Orfeó Català 3

La façana

La façana del Palau, situada al carrer de Sant Pere Més Alt, únic accés fins a l'any 1989, fa cantonada amb el carrer d'Amadeu Vives, que es resol amb la inclusió del grup escultòric La cançó popular catalana, de l'artista Miquel Blay i reproduïda a mida superior al natural per Frederic Bechini, on estan representats un sant Jordi, sota una figura femenina al centre com un gran mascaró de proa, que és una al·legoria de la música, envoltada d'un grup de personatges que representen el mariner, els camperols, l'ancià i els nens. És considerada l'obra cabdal de l'escultor Blay, amb una sensibilitat social i un conjunt de gran harmonia. Tal com consta en una inscripció al peu de l'escultura, va ser pagada pel marquès de Castellbell (Joaquim de Càrcer i d'Amat) i va ser inaugurada el dia 8 de setembre de 1909. La complexitat de la façana angular a dos carrers estrets fa difícil la visió completa del conjunt. Altres elements d'aquesta façana són els arcs amb grans columnes de maó vermell i ceràmica. Dins de dues d'aquestes columnes es trobaven les taquilles originals. Al primer pis hi ha un balcó que recorre la façana amb catorze columnes en grups de dues, cobertes amb mosaic, totes amb dibuix diferent; i al segon pis els busts dels músics, sobre columnes, realitzats per Eusebi Arnau: d'esquerra a dreta són Palestrina, Bach i Beethoven; passat el grup escultòric de la cantonada es troba el bust de Wagner, ja al carrer d’Amadeu Vives. A la part superior d'aquesta façana, un gran frontó en mosaic de Lluís Bru simbolitza la senyera de l'Orfeó, obra d'Antoni Maria Gallissà, i al centre una reina presidint una festa amb una filosa, en al·lusió a La Balanguera, poema de Joan Alcover i Maspons, amb música del compositor Amadeu Vives, una de les peces més interpretades per l'Orfeó i que des del 1996 és l'himne oficial de Mallorca.

  • Façana 1
  • Façana 2
  • Façana 3
  • Façana 4
  • Façana 6
  • Sala Lluís Millet 1
  • Sala Lluís Millet 2
  • Sala Lluís Millet 3
  • Sala Lluís Millet 4
  • Sala Lluís Millet 5
  • Sala Lluís Millet 6
  • Sala Lluís Millet 7

Foyer

També és un escenari privilegiat el Foyer del Palau, el qual admet una nombrosa concurrència que ocupa cadires i taules, tant quan hi ha audicions com quan s'utilitza de restaurant-cafeteria independent. Els amplis arcs de maons combinats amb ceràmica vidriada de color verd i flors també ceràmiques, rosades i grogues, confereixen a aquest espai una tonalitat singular i molt pròpia.

  • Foyer 1
  • Foyer 2
  • Foyer 3
  • Petit Palau 1
  • Petit Palau 2
  • Petit Palau 3